Angulo format entre les inclinacions de les cruras de l’estrep (a) | Download Scientific Diagram

… Andrew Vesalius (Cole, 1949) al segle XVI qui inici el registre a oscículos, però és insuficient el material a la data. Addicional a la valor morfomètric del seu registre, és valuosa la informació en procediments quirúrgics otològics i útil en models que estudien el seu funcionament (Willi et al., 2002). Els ossos de l’orella mitjana comencen la seva ossificació a la zona dorsal del primer arc branquial i complementàries riament del segon arc branquial acabant les seves dimensions finals intrauterinamente (Rodriguez Vazquez et al., 1991; Rodriguez Vazquez et al., 1993; Nishizaki & Anniko, 1997; Whyte et al., 2002; Whyte et al., 2003). S’uneixen en articulacions diartrosicas i aconsegueixen superar la impedància acústica que genera l’energia sonora quan passa d’aire a líquid (Olsewski, 1989; Olsewski, 1990; Guyton & Hall, 2007). Aquestes estructures òssies són irregulars i imbalanceadas, el que genera efecte de palanca mecànica en la transmissió sonora a causa dels moments de força que aquesta morfologia genera (Ramirez & Ballesteros, 2010). El final de tota aquesta mecànica impulsa la platina sobre la finestra oval de la còclea, transmetent l’energia sobre perilimfa i endolimfa que últimament desplaça les cèl·lules ciliades per al primer pas d’una mecano-transducció cap a diferents nivells centrals que acaben en l’escorça auditiva ( Gillespie & Muller, 2009). Els ossets de l’oïda, inclòs l’estrep, han estat estudiats en poblacions prehistòriques i històriques de diferents orígens ètnics i geogràfics que han corroborades do la seva estabilitat morfomètrica i mínima variabilitat (Heron, 1923; Harneja & Chaturvedi, 1973; Arensburg et al., 1980; Moggi-Cecchi & Collard, 1992; Unur et al., 2002). La població en aquest treball aquesta conformada per mostres de mestissos Colombians en què es busca trobar variacions. Es va dissecar l’estrep mitjançant micro-dissecció de blocs d’os temporal obtinguts d’espècimens cadavèrics adults frescos de raça mestissa, a qui se’ls va practicar autòpsia a l’Institut de Medicina Legal de Bucaramanga (Colòmbia) amb un abordatge superior a través de la fossa cranial mitjana. El recés epitimpánico va ser remoure vido amb motor i exposada la cavitat òtica mitjana a on es va luxar el martell, l’enclusa i l’estrep en les articulacions incudo-mal·leolar, incudo-estapedial i anul·lar. Es neta- rom amb aigua oxigenada durant 2 hores i van registrar. La presa de mesures en les mostres d’estrep les realitzo un sol operador i de manera directa en cada os, amb calibrador electrònic (Mitutoyo®) i microscòpia d’augment de 12x. Les registres fotogràfics van ser aconseguits amb video-microscopi de 50x. Les zones mesures a l’estrep (Taula I-III) corresponen espacialment a la longitud i l’amplada de l’articulació lenticular, dels processos anterior i posterior individual i conjuntament (distància i angulació) i per últim la platina. Es van realitzar mesures paramètriques (mitjana, ràn- go i desviació estàndard) de cada variable i una prova T aparellada en 22 dels espècimens que van correspondre a mostres esquerres i dretes d’un mateix individu. En les Taules I, II i III, es troben les mesures detallades per a cada registre dels vint-i-espècimens d’estrep estudiades, amb les seves mitjanes i disposa persiones i rangs individuals. Corresponents amb les taules, les Figures 1, 2 i 3 mostren els llocs per a cada registre. La mesura angular intercrural (fig. 3) es va trobar a partir dels catets d’un triangle format de la longitud total vertical de l’estrep i de la longitud horitzontal intercrural. Es va trobar dividint el catet oposat (longitud vertical de l’estrep) sobre el catet adjacent (longitud intercrural). Aquest angle obtingut (d’una sola crura) es va multiplicar per dos (dos …

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *