Carta per el meu exmarit

X

Privadesa i galetes

Aquest lloc utilitza galetes. A l’continuar, acceptes el seu ús. Aconsegueix més informació; per exemple, sobre com controlar les galetes.

Entès

Anuncis

images (3)

“A poc no t’ha passat, després de tot aquest temps, que sents que et saps toooodas les frases de superació, de reflexió i positivisme. que has llegit tots els articles que hi ha sobre com superar una mala situació, un trencament, un divorci o un mal amor. ¿No et passa això? A mi si. Tot el temps, i més ara que navego per la xarxa a la recerca de textos interessants per utilitzar en el meu treball o bé per inspirar-me i escriure, que per cert és una cosa que ara ja faig de manera molt freqüent.

En aquesta buscadera em vaig trobar avui, un d’un tal Walter Riso, que no he esbrinat si és psicòleg, catòlic, solter o metiche nomás, però escriu padrísimo i s’avienta unes frases ben boniques i llegadoras. avui va publicar sobre els Quatre Genets de l’Apocalipsi o bé, les 4 coses que ha xen que una relació de parella no funcioni. I òbviament aquí em tens donant-li clic de volada i llegint voraçment per veure si encaixàvem tu i jo en semblant estereotip o bé si el meu xicot i jo ja presentàvem un que un altre símptoma sense adonar-nos.

Segons jo vam quedar 3 de 4, o sigui que ens van pujar a l’cavall tres genets: lA CRÍTICA, lA Defensivitat I lA RETIRADA EMOCIONAL. La quarta era EL MENYSPREU però vaig sentir lleig nomás de llegir la descripció ia més ja era molt anar-li atinando a totes. Total ni que haguéssim estat els més infeliços de el món.
Mentre llegia pensava: “Sí, doncs sí. Així tal qual ens passava”, “camina-li Walter, tu si saps, ¿com dimonis no em va aparèixer tota la teva saviesa abans per haver-se-llegit a l’… tipus aquest, a veure si l’assumpte tenia algun acord? ” “¿Com no ens vam adonar si era tan obvi?”.
I així per l’estil anava i venia, com les onades de la mar de Vallarta, en aquesta immensitat de lletres escrites per Walter. El millor d’el vaivé és que, igual que la sorra, se li queden enganxades algunes coses a un. I ara ja sé, que el menyspreu gràcies a Déu és una cosa que mai vaig sentir per tu.

la crítica va resultar ser el pa nostre de cada dia , d’aquells que van ser els nostres dies. Mútuament ens vam anar apedregant amb crítiques disfressades de “opinions ben intencionades”. Però on de pla em vaig vol ser a les del mig, LA Defensivitat, que consisteix a buscar excuses i no acceptar la responsabilitat de la nostra conducta. Aquí sí em vaig asseure i gairebé plorava perquè estava veient plasmat el nostre matrimoni en les paraules de l’Walter. Ni per on fer-se després de llegir allò i per rematar, va arribar cavalcant furiosament com si me li fora a escapar, el tercer, LA RETIRADA EMOCIONAL, amb la qual es va fer un nus a la panxa perquè va ser el que almenys jo, vaig fer tot el temps sobretot a la fi dels nostres dies. No volia veure el que érem junts i molt menys volia veure’t a tu o a mi mateixa. Em va resultar mil vegades més fàcil tancar els ulls, les orelles i rentar-me les mans. Cega sordomuda com Shakira.

Vaig suposar que havia estat inevitable el trencament i em vaig voler refugiar en l’excusa aquesta de “de totes maneres no anava a funcionar”.
Punxi Walter ¿per què no donava consulta a on vivíem fa 20 anys? perquè venim a aquest món a aprendre lliçons … dirien les frases mamucas de l’Facebook. i ens tocava conèixer-nos, viure junts, procrear i donar-nos atole amb el dit per després fer l’intent ridícul de divorciar amigablement.

Doncs encara amb tot, li perdono a Walter seva falta de sincronia amb la meva vida i accepto que ara mateix em caus malament, però abans no. però aquest aBANS va de la mà amb un munt d’amor i el ARA s’acompanya d’ tedi … aquesta és l’explicació.
i així, després d’anys de no entendre, de plorar, de lluitar, de cridar lleig i grollerament. després de tant de temps d’aventar preguntes a la vida i no rebre respostes. Arriba Walter amb el seu article “les 4 conductes que destrueixen la relació de parella” i me les refrega a la cara com desembre iéndome “Presa perquè entenguis”. Ens vam criticar, ens menyspreem, ens vam defensar i vam emprendre la retirada. Així mèrit meu estimat ex marit. Sense més ni menys.

I li va faltar una d’entre les tres i la quatre (o sigui, entre retirar-se i menysprear), que al meu parer s’hauria de dir DESTRUCCIÓ, perquè això també ho fa un, de manera que pa quan emprens la retirada ja vas incomplet, carregant els teus trossos i ficant-los en les maletes.
Vaig acabar pensant que potser hauria de tornar-me a casar amb el meu Walter estimat, atès que pensa i segurament actua tan equilibradament a la vida.Però després vaig buscar la seva foto i vaig decidir que amb propagar la seva filosofia i els seus consells era més que suficient per rendir-li honor a qui acabava d’aclarir una de les grans incògnites de la meva vida: PER QUÈ NO VA FUNCIONAR?

Una menys a la llista i em concentraré ara en trobar la raó per la qual nomás no puc aprimar igual que totes les altres dones de l’món. Però no sense abans dir-te que avui, ja anem de guanyi, ens agradi o no, no pesi molt, poc o gens. Anem de guanyi perquè podem parlar del que vam ser, de aquest nosaltres en passat que fa encara un parell d’anys no suportàvem ni pronunciar o ni tan sols acceptàvem que era real.

Vam guanyar les nostres vides i la nostra voluntat de tornada , vam guanyar (almenys jo si) això que tant llegim en frases motivacionals i textos sobre relacions: eL SER NOSALTRES MATEIXOS DE NOU. I encara que em va costar, ho agraeixo moltíssim perquè avui et puc escriure, encara que no em llegeixis, sense necessitat d’ofendre, sense desitjos que moris d’una congestió de aletes o et trenquis una cama a l’caure de les escales. Et puc escriure, veure i saludar acceptant que existeixes però ja sense robar-me l’oxigen.

El meu estimat exmarit, totes aquestes frases i tots aquests escrits, serveixen i molt. Donem gràcies a Déu per persones com Walter i els psicòlegs, que es preocupen per tots aquells que en algun moment de la vida, ens tornem les pitjors persones, les més equivocades i tossudes, perquè definitivament sense ells no trobaríem el camí de tornada. SIGUEM FELIÇOS. “

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *