Compte, el Gran Germà camina solt

La major emergència de la història recent coincideix amb els governants pitjor preparats, mentre que la societat civil se sent desarmada

Manuel Buitrago
MANUEL BUITRAGO diumenge, abril 5, 2020, 02:15

Telegram

A la terrible crisi sanitària que patim li creix per dies un furóncol polític infectat d’ideologia, confrontació partidista, arengues televisives i adoctrinaments oportunistes. Aquest granellada inclou topades viscerals sobre el model sanitari; així com una baralla entre administracions per la compra, repartiment i distribució d’equips mèdics i de protecció. La pitjor emergència de la nostra història recent -aquesta guerra global- coincideix en el temps amb la classe política i governant pitjor preparada que hem tingut fins ara, dit en termes generals, ja que afortunadament hi ha excepcions que eviten el desastre total. Aquesta excepcionalitat rau en alts càrrecs intermedis, tècnics i professionals, sanitaris i d’altres àmbits, aliens a la propaganda i en molts casos jugant-se la vida. Com ho fan diàriament nombrosos treballadors d’activitats essencials.

La bombolla de l’confinament La societat civil està indefensa davant el poder

No sé quin nou ordre sortirà d’aquesta crisi, però la societat ha d’estar atenta davant de certs arribistes i doctrinaris que aprofitaran l’ocasió per imposar el seu model social i econòmic. Alguns ja han començat, criminalitzant als empresaris i tractant als ciutadans com si fossin nens espantats, atrapats en la bombolla de el confinament. Un altre efecte indesitjat d’aquesta situació és l’absència d’un debat públic i obert per part de la societat civil, la veu és més necessària que mai. Aquesta ha quedat en gran part desarmada perquè no pot reunir-se ni actuar cara a cara per les vies habituals, bestretes ara per les xarxes i les videoconferències. Això disminueix la seva influència i capacitat d’organització davant el poder. Afortunadament, des dels mitjans de comunicació li donem veu a la societat civil perquè es reivindiqui davant el Gran Germà, aquest altre virus de múltiples cares que es cova en les societats afeblides.

Miras i Conesa, d’esquena motas no fa els deures i Vélez ha de defensar-

no és de rebut que el president López Mires i el líder de l’PSRM, Diego Conesa, no s’hagin entrevistat encara per treballar junts en aquests moments tan difícils. Com tampoc ho ha fet fins ara en temps i forma Pedro Sánchez amb Pablo Casado i un altre líders, en el sentit que no treballen colze a colze per superar aquesta crisi. I menys pensant en un Govern de concentració. Sánchez supleix aquesta interlocució amb els presidents autonòmics, cosa que és positiu, però a la fi és el Govern central el que decideix de forma unilateral amb els poders màxims que li atorga l’estat d’alarma.

L’ocasió permet conèixer les formes i capacitats d’alguns ministres i consellers, incloses les aparicions dels socis de govern de Podem, que també estan fabricant el seu propi relat per intentar sortir indemnes de la crema i de les responsabilitats que hauran d’afrontar. En la quota d’aquesta setmana cal incloure a la ministra de Treball, Yolanda Díaz, que fidel a les essències de Podem declarar que “els nens i les nenes van a saber ia molt bé què és un ERTO”, infravalorant als periodistes i els ciutadans, i oferint una versió surrealista de la catàstrofe de l’mercat laboral. No li va caminar a la saga el conseller murcià Miguel Motas, que no va fer els deures amb els milers de ERTO presentats en la Regió.

Entremig, el delegat de Govern, José Vélez, s’ha de defensar per carta davant els seus companys de PSOE, que li titllen de tou. Esperaven que el ‘falcó’ ensenyés les urpes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *