Efectes clínics i histopatològics aguts i subaguts de l’verí de Tityus breweri en miocardi d’hamsters


Resum

Els escorpins de l’gènere Tityus presenten la major distribució mundial, de major importància clínica, epidemiològica i més perillosa de el continent americà. Les toxines del seu verí produeixen pertorbació severa dels processos d’excitació i conducció de l’impuls nerviós. Des del punt de vista histopatològics s’han observat canvis estructurals en diferents teixits de ratolins, amb el verí de diverses espècies de Tityus veneçolans. Objectiu: Descriure els efectes clínics i histopatològics aguts i subaguts de l’verí d’escorpí (Buthidae: T. breweri) en el miocardi de hàmster. Mètode: Estudi experimental, exploratòria, descriptiu, analítica i correlacional. Es van utilitzar hàmsters de tots dos sexes de l’gènere Cricetus i es va obtenir el verí de 26 escorpins T. breweri, es van escollir 6 hàmster a l’atzar, injectant via intraperitonial (VIP) verí de Tityus breweri, 3 sacrificats als 30 minuts i els altres 3 a els 60 minuts, 3 injectats amb aigua destil·lada van constituir el grup control. Resultats: La majoria dels animals exposats van presentar manifestacions de tipus colinèrgiques i adrenèrgiques. Les alteracions histopatològiques agudes observades van ser edema interfascicular i congestió vascular, infiltrat linfohistiocítico perivascular. A l’transcórrer 12, 24, 48 i 72 hores d’exposició de l’verí, no es van evidenciar canvis histopatològics, el que fa presumir que es van activar els processos de reparació dels teixits danyats. Conclusió: el verí de T. breweri va produir alteració histològiques agudes i subagudes en el teixit miocàrdic en els hàmsters sense evidència d’alteració en el grup control.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *