Lacaille 9352

També coneguda com AX Microscopii, Lacaille 8760 es troba a uns 12,9 anys llum (li) del nostre Sol, a la part sud central (21: 17: 15.3- 38: 52: 2.5, ICRS 2000.0) de la Constel·lació Microscopium, el Microscopi – sud d’Alfa Microscopii, a al sud-oest de Gamma Microscopii, a nord-oest de Theta1 Microscopii, i a nord de Zeta i Alfa Indi (el Persa) -. Va ser inclosa per l’abat Nicholas Louis de La Caille (1713-1762), qui va tenir el gran honor de nomenar 15 de les 88 constel·lacions. Es va convertir en el primer astrònom a observar sistemàticament tot el cel nocturn. En una publicació pòstuma de 1763, l’estrella es va incloure en un catàleg de 9.766 estrelles que es va compilar des de 1750 fins l’any 1754, mitjançant l’estudi de les estrelles de l’hemisferi austral al Cap de Bona Esperança, el punt més meridional d’Àfrica, amb un refractor de només mitja polzada (8x). Encara Lacaille 8760 és la més brillant estrella nana vermella (mes taronja-vermella per a alguns astrònoms) en el cel nocturn de la Terra, és massa tènue per veure a simple vista per la majoria dels éssers humans (Kenneth CROSWELL, 2002).

Aquest tipus espectral i de lluminositat tènue de la freda estrella nana de la seqüència principal, ha estat classificat com a taronja K7 (SIMBAD) i com vermella M2 Veu (Hawley et al, 1996). Lacaille 8760 pot tenir al voltant de l’60 per cent de la massa de el Sol (RECONS), aproximadament un 66 a 72 per cent del seu diàmetre ((Pasinetti-Fracassini et al, 2001; Johnson i Wright, 1983, pàgina 699, i H. Claude Lacy, 1977, pàgina 482), i de 2,8 a 3,5 per cent de la seva lluminositat, i és almenys la meitat d’abundant en elements més pesats que l’hidrogen ( “metal”) que el Sol. Una estrella de cops de geni relativament suaus (que esclata menys d’una vegada a el dia), a Lacaille 8760 se li ha donat la designació d’estrella variable AX Microscopii (BR Pettersen; Byrne PB, i Woolley et al, 1970). Tenint en compte el seu tipus d’erupció relativament tranquil i l’alta excentricitat (e = 0,20) i inclinació (i = 0,06) de la seva òrbita al voltant de el centre galàctic (Allen i Herrera, 1998; Byrne PB, i Woolley et al, 1970), la estrella sembla tenir mes de els 4,6 mil milions d’ans d’el Sol. (Solstation).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *