Les seqüeles originals de ‘Els 7 Magnífics’

El 23 d’octubre de 1960 es va s’estrenava un dels westerns més famosos de tots els temps, Els set magnífics, una pel·lícula de John Sturges produïda per Walter Mirisch que avui ningú s’atreveix a criticar, però que el seu dia, en contra del que puguem pensar, va ser un sonor fracàs en la seva estrena a Estats Units.

Repartiment original

El curiós és que la cinta va començar a ser rendible ia tenir notorietat quan va saltar a Europa, el que va fer que a partir d’aquest moment s’iniciés aquesta fama que fa que ara s’estreni un remake dirigit per Antoine Fuqua (la pel·lícula ja era un remake de Els set samurais) ja que hagi tingut tot un seguit de seqüeles (a més d’una sèrie de televisió) que avui aprofitem per recordar.

El Retorn dels Set Magnífics

El retorn dels Set Magnífics

Anys després de la cinta original, Burt Kennedy recollia el testimoni de Sturges i realitzava una pel·lícula en la qual Yul Brynner era l’únic actor que repetia. Les males llengües asseguraven que també estava previst que Steve McQueen (la revelació de la pel·lícula de 1960l) tornés a donar vida al seu personatge, però que va ser vetat per Brynner després de les espurnes que entre tots dos havien sorgit en el primer rodatge (McQueen havia fet de tot per distreure, robar plànols i treure de polleguera l’intèrpret d’el rei i jo).

La seqüela es va rodar entre Madrid i la localitat alacantina d’Agost, en la qual es va centrar gairebé tota la producció i en la qual encara avui, molts veïns recorden històries de l’equip, com que gràcies als donatius de Brynner es va construir un col·legi que segueix en peu i en què poden estudiar alguns nens de la localitat. Per aquesta raó, veure la pel·lícula suposa reconèixer a un gran nombre d’actors espanyols com Fernando Rei, Elisa Montés, Julián Mateos o Ricardo Palacios.

La Fúria dels Set Magnífics

La Fúria dels Set Magnífics

El 1969 es va estrenar una nova entrega de la saga, la Fúria dels Set Magnífics. En aquest cas, rodada (com obligava el gènere) a Almeria i en Hoyo de Manzanares, on es va construir la presó que apareix a la cinta.

Brynner havia decidit penjar el barret de el personatge principal, allunyant-se de la saga, i qui ho reprenia era un bregat en el gènere com George Kennedy. Al costat d’ell tornaven a aflorar noms d’intèrprets espanyols, com Sancho Gracia o Fernando Rey, que passava ara a donar vida a l’líder revolucionari a què Kennedy i els altres sis pistolers havien de rescatar.

El més curiós de tot era veure com en la saga poc a poc s’anava introduint l’element de l’Spaghetti Western, dominador absolut de l’gènere a Europa des de feia ja uns quants anys.

El Desafiament dels Set Magnífics

El Desafiament dels Set Magnífics

Tres anys després, el 1972, els sets de rodatge de la saga deixaven Espanya i tornaven als Estats Units, sent a més la primera de totes les pel·lícules de la franquícia que es rodava allà de forma íntegra. I això no era l’única diferent, ja que el paper de Chris tornava a canviar d’actor, passant a Lee Van Cleef, de manera que la llavor de l’eurowestern germinava per complet.

Com gairebé tot el gènere ‘de l’Oest’ durant aquests anys, la pel·lícula adquiria un cert to crepuscular i autoconscient, després del que semblava endevinar-el punt i final a aquesta franquícia d’aventures. Fins i tot apareixia un personatge que volia escriure la biografia de Chris (ara convertit en agent de la llei) i resumir les aventures que aquest havia corregut al llarg de la seva vida.

La pel·lícula la va dirigir George McCowan, autor d’Frogs, una cinta de culte per als aficionats a l’terror i en la qual granotes, cocodrils, tortugues i altres animals mutaven per culpa d’un pesticida.

Els Set Magnífics: La sèrie de televisió

Els Set Magnífics - La Sèrie de TV

Qualsevol indici de ressuscitar la saga desapareixeria fins arribar a 1998, quan la cadena CBS va estrenar una sèrie de televisió en la qual es recuperava el punt de partida original.

La sèrie va durar dos anys i al llarg dels seus 22 capítols es va poder veure a Michael Biehn en un personatge protagonista construït sobre el record del de Yul Brynner i a què acompanyaven altres actors com Ron Perlman o Eric Close, el personatge també recordava el de McQueen. Robert Vaughn, que en la pel·lícula original va interpretar a l’misteriós Lee, tornava a la sèrie per donar vida a el jutge que reunia als pistolers protagonistes.

La sèrie es va aprofitar dels últims cops de cua d’aquell (trist i efímer) revival que va patir el western en la dècada dels 90, però no va aconseguir aguantar molt i per això, al juliol de l’any 2000 s’emetia l’últim capítol, en què Biehn semblava trobar, per fi, a l’responsable de l’assassinat de la seva família.

I un regal: Els Set Magnífics de l’Espai

Els Set Magnífics de l'espai

Si Robert Vaughn servia de pont entre la resurrecció televisiva i la pel·lícula original de 1960, també convé recordar que va servir per connectar la cinta de Sturges amb una de les moltes vegades en què l’etern Roger Corman va batre el seu propi rècord de tirar-li morro a la producció cinematogràfica.

Després de l’estrena (i èxit mundial) de La Guerra de les Galàxies, el cervell de New World Pictures desitjava amb bogeria trobar la seva pròpia saga galàctica. Per assolir-ho, Corman va posar a un dels seus guionistes favorits, John Sayles, a inventar una mena de remake no confés de Els Set Samurais i Els Set Magnífics, en què els grangers de l’planeta Akir, anomenats ‘akiras’ (l’homenatge més boig mai fet a Kurosawa) han de contractar uns mercenaris estel·lars perquè els ajudin a alliberar-se de el jou d’un tirà espacial. Un dels pistolers contractats per posar el seu làser a l’servei dels akiras no era un altre que el citat Robert Vaughn.

La pel·lícula la va acabar dirigint Jimmy T. Murakami, un animador reconvertit a director que ja havia treballat amb el productor dirigint els retakes (amb nus femenins) de Humanoides de l’abisme i oficialment, la cinta es va estrenar amb el títol de Battle Beyond The Stars. El que passa és que davant la semblança d’argument i càsting, més d’un distribuïdor internacional (com l’espanyol) va optar per anar encara més lluny del que Corman s’havia atrevit i la va cridar Els Set Magnífics de l’Espai.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *