Lleó Febres Be

Lleó Febres Be
Informació sobre la plantilla
Leon Febres cordero.gif a

Ex President d’Equador

President de la República de l'Equador

President de la República de l’Equador
10 d’agost de 1984 – 10 agost 1988
Vicepresident Blasco Peñaherrera Padilla
Predecessor Osvaldo Hurtado Larrea
Successor Rodrigo Borja Cevallos
88px-Escut de Guayaquil.svg.png

Alcalde de Guayaquil

10 d’agost de 1992 – 10 agost 2000
Predecessor Harry Soria Laman
Successor Jaime Nebot Saadi
Diputat de el Congrés Nacional
2002-2006
Dades Personals
Nom León Febres Be Ribadeneyra
Naixement 9 març 1931 a Guayaquil, Bandera de Ecuador Equador
Defunció 15 desembre 2008
Guayaquil Bandera de Ecuador Equador
Causa de la mort Càncer de pulmó
Ocupació polític i empresari
Partit polític Partit social Cristià
Creences religioses Catòlic
Cònjuge Maria Eugènia de Bjaner, María Fernanda d’Orlandini, María Liliana de Sassum i Maria Auxiliadora de García
Fills Maria Eugènia de Bjarner,
Maria Fernanda Febres-Be, de Maria Liliana d’Estrada i
Maria Auxiliadora d’Orellana
Pare Agustín Febres-Be Tyler
Mare Maria Rivadeneyra Aguirre

León Febres Be Ribadeneyra. Polític de l’Equador. President Constitucional de l’10 d’agost de 1984 a l’10 d’agost de 1988. Mecànic industrial. Enginyer titulat en Estats Units, va ser president de la cambra de comerç de Guayaquil abans d’afiliar a el Partit Social Cristià, pel qual va ser diputat al 1979.

Síntesi biogràfica

Neix a Guayaquil , Equador, el 9 de març de 1931 a l’antic barri Rocafuerte, van ser els seus pares, Agustín Febres-Be Tyler i Maria Rivadeneyra Aguirre. Va ser el sisè de set germans (Nicolau, Agustí, Mercedes, Delia, Maria Auxiliadora i Leonor).

Va contreure nupcias en diverses ocasions, sent les seves esposes Maria Eugènia de Bjaner, María Fernanda d’Orlandini, María Liliana de Sassum i Maria Auxiliadora de García.

Estudis

Els seus primers estudis i part de la secundària els va realitzar en el Col·legi Salesià Cristòfor Colom de la seva ciutat natal, fins que va complir els 16 anys d’edat en què va viatjar als Estats Units per completar la seva educació mitjana a The Charlote Hall Military Academy i The Mecershing Academy, fins a graduar de Batxiller.

Va continuar els seus estudis superiors en el Steven Institute of Technology, on va romandre fins a l’any 1953 on obté el títol d’Enginyer Mecànic.

Trajectòria laboral

Després del seu retorn a Guayaquil, inicia la seva carrera professional prestant serveis a les empreses i indústries més importants de país, assumint els següents càrrecs:

  • Enginyer Mecànic de la Companyia de Cerveses Nacionals
  • Gerent de l’Empresa Elèctrica
  • Gerent General de la Indústria Molinera i la Societat Anònima Sant Lluís
  • Gerent de la Societat Anònima Sant Alfons
  • President Executiu de Cartonería Equatoriana
  • President Executiu de Papereria Nacional
  • President Executiu de Interamericana de Teixits
  • President de l’Associació d’Industrials Llatinoamericans (AILA)

Mentre treballava en l’Empresa Elèctrica, va formar la seva primera companyia Sants & Febres Be que es dedicava a proveir serveis elèctrics, una companyia de contractistes d’enginyers mecànic i elèctrics.

Durant 1960, va ser professor d’Enginyeria Elèctrica, T ransferencia de Calor, i Termodinàmica a la Universitat de Guayaquil.

La seva tasca en el camp empresarial va ser reconeguda pels cercles industrials, i per tres períodes consecutius va ser triat com a President de la Cambra d’Indústries, des de 1974 fins 1980.

Trajectòria política

Cursa legislativa

Gràcies a les seves notables èxits en el camp empresarial es va començar a projectar com una figura pública, el que va permetre que en 1966 fos elegit Diputat funcional per la Indústria de la Costa a l’Assemblea Constituent, i dos anys més tard senador per la Indústria de la Costa a el Congrés Nacional.

el 1968 torna a el congrés com a senador funcional com a representant de els sectors productius, després va ser part de la segona Comissió d’Economia i Finances de Congrés, fins que Velasco Ibarra el 1970 va dissoldre el Parlament equatorià.

el 1973 va liderar un grup d’oposició a govern de l’General Guillermo Rodríguez Lara , pel que aquest or condemnar la seva presó i el va mantenir detingut durant 93 dies, de el 3 d’abril a el 10 de juliol de 1973 a la cel No. 1921 al pavelló dels atenuats de la Penitenciària de Guayaquil.

El 1978 s’afilia a el Partit Social Cristià (PSC) i és elegit representant Nacional a la Cambra Nacional de Representants per al període 1979-1983.

Accions com legislador

Va iniciar una sèrie d’intervencions per denunciar les irregularitats que es cometien durant aquest govern, i en defensa dels interessos nacionals interpel·lar i va aconseguir la destitució o renúncia de l’Ministre de Govern, Carlos Feraud Blum; de l’Economista Dávalos, gerent de el Banc Central; i de l’Ministre de Recursos Naturals, Eduardo Ortega Gómez.

Al setembre de 1980 va interpel·lar el ministre de Finances Rodrigo Pau acusant d’haver subscrit el decret 343 de el 26 de juny de 1980 que reformava l’aranzel d’importació vigent en contradicció del que disposen els articles 53 i 59 de la constitució. La Cambra Nacional de Representants no ho censura, i es va abstenir de demanar censura a el ministre.

Presidència

Com a congressista, va mantenir estreta amistat amb Blasco Peñaherrera Padilla, qui seria el seu company de fórmula i binomi presidencial.

a l’agost de 1983 va ser designat candidat a la Presidència de la República pel Partit Social Cristià.

Primera volta

el 20 de gener de 1984, es van realitzar les eleccions presidencials i el partit Social Cristià va constituir l’aliança conservadora Front de Reconstrucció Nacional, escollint com a candidats a el binomi Febres Be-Blasco Peñaherrera ja Rodrigo Borja- Aquil·les Rigaíl pel partit Esquerra Democràtica.

el binomi Borja-Rigaíl va obtenir 634.533 vots per a un 28,7%, i el binomi Febres Be-Blasco Peñaherrera Padilla 600.858 vots per a un 27.21%.

Segona volta

el 6 de maig de 1984, el binomi Febres Be-Blasco Peñaherrera Padilla guanya les eleccions amb 1, 381,709 vots per a un 51,54% dels vots, per la seva banda, el binomi Rodrigo Borja-Aquil·les Rigaíl obtenen 1.299.084 vots per a un 48,46%.

Presa de possessió

d’aquesta manera i acompanyat en la vicepresidència per Blasco Peñaherrera Padilla, es va possessionar davant a Congrés, de mans de el president de la legislatura, Raúl Baca Carbo (ID), iniciant el seu mandat constitucional el 10 d’agost de 1984.

Política interna

El seu govern es va definir de tall neoliberal, va alliberar els preus dels productes bàsics, impostos. Va prioritzar el pagament del deute extern, i va fomentar les exportacions.

Des del primer dia del seu govern dels partits d’oposició, i tots aquells a qui havia derrotat i desemmascarat, van desfermar una campanya destinada a dificultar la seva tasca ; però la seva habilitat i personalitat política li van permetre sortejar amb encert els obstacles.

A la fi de 1984 va sorgir l’activitat subversiva de el grup armat Alfaro Viu, Carajo!que l’agost de 1985 va segrestar el banquer Nahim Isaïes. Febres Be va dirigir l’operatiu militar de rescat de la víctima, que va morir amb els segrestadors. Convertint-se la lluita contra el terrorisme en política oficial de govern.

Durant els dos primers anys del seu govern, i malgrat les greus dificultats econòmiques per les quals travessava el país com a conseqüència de les males administracions anteriors, va aconseguir portar endavant un pla d’habitatge popular a nivell nacional, que es va veure complementat amb un programa d’aliments per al poble. Va aconseguir així aplacar, d’alguna manera, les necessitats més importants dels sectors marginats de la població.

El 7 de març de 1986 va esclatar a Quito una rebel·lió militar protagonitzada pel general Frank Vargas Pazzos, Comandant General de la Força Aèria i Cap de l’Comando Conjunt de les Forces Armades; aquest moviment va ser rebutjat pel poble i les Forces Armades que van donar suport a el govern constitucional, de manera que el general colpista va haver de deposar la seva actitud i va ser reduït a presó.

A mitjans d’any, els preus internacionals de l’petroli van patir una caiguda que va reduir de manera substancial els ingressos que per la seva exportació rep l’Equador, de manera que l’economia de el país va rebre un greu cop. Aquesta situació es va agreujar encara més quan el seu ministre de Finances, Alberto Dahik, va ser interpel·lat i censurat per un congrés d’oposició que va interposar seus baixos interessos i odis partidistes per sobre dels raonaments de el ministre en defensa dels interessos nacionals; així, el govern i l’Equador van perdre a un dels seus millors servidors.

Aquest mateix any va portar a feliç terme un programa de medicines únic en la història de país: El programa Megramé 5, per mitjà de qual es van lliurar medicines gratuïtes a tots els nens menors de 5 anys d’edat; d’aquesta manera es van evitar les malalties i epidèmies i es va reduir de manera notable la taxa de mortaldat infantil.

El 16 de gener de 1987, el panorama polític equatorià es va veure enfosquit quan en circumstàncies en què Febres Be assistia a una cerimònia a la base aèria de Taura, un grup de comandaments de la Força aèria de l’Equador, van segrestar el president ia la seva comitiva a la base aèria de Taura traint els principis democràtics i la Constitució que havien jurat defensar, en un acte sense precedents en la història de país i el va obligar a signar -sota l’amenaça d’assassinar-lo a ell ia la seva comitiva- una sèrie de compromisos, entre ells la llibertat i amnistia de l’general Vargas Pazzos, pres per insurrecte des de l’any 1986.

el Congrés majoritàriament opositor va aprofitar la conjuntura per demanar la renúncia de president, demanat que finalment no va prosperar.

Febres Be va ser alliberat -prèvia la llibertat de l’general Vargas- i immediatament es va traslladar a Guayaquil on va ser rebut amb expressives mostres de suport popular.

Davant el creixement i el constant assetjament delictiu de el moviment subversiu denominat Alfaro Viu, “Carajo”, a través del seu Ministre de Govern, llicenciat Luis Robles Plaça, va iniciar un important operatiu policial i militar que va culminar amb la mort -en accions d’armes- dels principals capitostos de les ordres guerrillers, tot i que la policia també va sofrir gran nombre de baixes i la mort d’el comandant Gal Miño.

el 1988, el govern es va afeblir per diversos escàndols de corrupció en les altes esferes de govern, preus internacionals de l’petroli baixos i la interrupció de les exportacions petrolieres a causa d’un terratrèmol. el govern a partir de llavors va incrementar la despesa pública i l’endeutament de l’Estat, es va donar per exemple el subsidi als preus dels combustibles. el equip econòmic es va desbandar i fins el vicepresident de la república, Blasco Peñaherrera Padilla, es va allunyar de el president. Malgrat tot això, el govern no va alterar el pla de despesa per a l’últim any de l’administració, ja que Febres Be va voler acabar els projectes que va començar.

Política exterior

Un els puntals durant la seva administració el va constituir l’estrenyiment dels llaços amb els Estats Units i esdevenir un país aliat, motiu pel qual tracte de mantenir allunyat de països amb tendència d’esquerra.

el 24 de juny de 1984, com a president electe, realitza una visita a Washington on s’entrevista amb alts funcionaris de l’administració de Ronald Reagan.

a l’abril de 1985, visita Cuba i es entevista amb el president cubà, Fidel Castro, signant diversos acords de cooperació.

l’11 d’octubre de 1985, el govern de l’Equador trenca relacions diplomàtiques amb Nicaragua. Les relacions es restableixen en el govern de Rodrigo Borja.

El 14 de gener de 1986, arriba a Washington en visita oficial i es reuneix amb el president Ronald Reagan, se signen acords de caràcter econòmic i de lluita contra el narcotràfic.

Al gener de 1987, les declaracions de l’ambaixador de l’Equador a l’OEA, Rafael García Velasco (als pocs dies seria Canceller) que va qualificar els Grups de Comptadora (Mèxic, Colòmbia, Veneçuela, Panamà) i el Grup de Suport (Brasil, Argentina, Perú i Uruguai com grupuscles causa un escàndol internacional. Aquests grups intentaven buscar la pacificació en el conflicte de l’Amèrica Central.

el 22 de març de 1987, el vicepresident dels Estats Units, George Bush realitza una visita oficial a l’Equador i s’entrevista amb Febres Be prometiendole ajuda per als damnificats pel terratrèmol a l’Orient.

al juny de 1987, el govern permet l’ingrés de 6.000 reservistes de l’exèrcit nord-americà amb l’objecte de construir la carretera Sant Vicent-Sant Josep de Chamango a Archidona, l’oposició i diversos sectors de l’opinió pública critiquen el gest doncs van considerar una invasió a la sobirania de país i que aquestes tropes venien amb la intenció de entrena rse per una suposada intervenció a Nicaragua, després de sis mesos de permanència a penes van construir 2.000 metres de carretera.

Cap de l’mandat

A l’iniciar-se el nou procés electoral per elegir el governant que ho succeiria en el seu mandat, va brindar les facilitats i suport a les campanyes electorals.

a aquesta contesa electoral es van presentar els seus opositors i enemics polítics, entre els quals es trobaven el general Vargas Pazzos, Rodrigo Borja Cevallos i l’advocat Abdala Bucaram Ortiz.

Ja a la segona i definitiva volta electoral va resultar triomfador Rodrigo Borja Cevallos.

El 10 d’agost de 1988, després de concloure el seu mandat, va retornar a Guayaquil.

Nova etapa política

Alcalde

l’any 1992, responent a una crida popular, es postula com a candidat a Alcalde de la Ciutat de Guayaquil, i el 10 de agost assumeix l’alcaldia, iniciant una etapa de transformació profunda per al cabildo guayaquileño.

l’any 1 996 va presentar la seva candidatura a la reelecció i en les eleccions celebrades el 19 de maig, va ser triat per a una segona administració municipal.

Durant els quatre anys següents es va repetir la seva tasca i Guayaquil va continuar amb el seu creixement i desenvolupament.

tot i les insistents peticions de la ciutadania per a un tercer mandat, va considerar que ja havia complert amb la seva missió, i el 10 d’agost de 2000 van culminar vuit anys de la seva carrera com a alcalde.

Diputat

l’any 2002 va ser elegit Diputat de el Congrés Nacional, concloent el període en l’any 2006, sent novament escollit per la mateixa dignitat però amb una quantitat de vots molt inferior als seus anteriors eleccions. A principis de 2007 va presentar diverses afeccions a la seva salut i el van obligar a retirar-se de la vida pública.

Mort

El 2008 es va sotmetre a un tractament contra un càncer de pulmó en un hospital de la ciutat nord-americana de Tampa. Va morir el 15 de desembre de 2008 a Guayaquil als 77 anys d’edat, víctima d’una doble compilació en els seus pulmons (càncer i emfisema).

Al llarg de la seva vida va tenir altres malalties, com càncer de bufeta i pròstata, va ser sotmès a cinc cirurgies de cor, de l’ull i la cama dreta.

Els Funerals es van realitzar durant tres dies, de l’15 a l’17 de desembre de l’any 2008, a la Catedral Metropolitana de Guayaquil.

Judicis

Entre els anys 1973 i 1990, Febres Be va estar subjecte a una sèrie de judicis dels que surt absolt.

  • 4 de abril de 1973

León Febres Cordero és detingut per ordre de ministre jutge de Substanciació de el Primer Tribunal Especial de l’ Guayas, coronel Ivan Puyol, en el judici contra l’empresa Industrial Molinera per suposada defraudació a l’Fisc. Febres-Be era Gerent de l’esmentada empresa i va ser detingut i traslladat a la Penitenciària de l’Litoral a on va romandre més de 50 dies al costat d’Enrique Ponce Luque acusat pel mateix cas.

  • maig 29 de 1973

el Primer Tribunal Especial de l’Guayas, conformat pel coronel Ivan Puyol, tinent coronel Rafael Espinoza Oleas i Germán Zapater Hidalgo, dicta sentència en el cas d’Industrial Molinera i deixa exonerats de culpa als acusats Luis Noboa Taronger, Lleó Febres Be i Enrique Ponce Luque. L’empresa Industrial Molinera va ser condemnada a pagar una multa de tres milions 925.000 sucres a partir d’una presumpta defraudació a l’fisc per eludir el pagament de 20 centaus de sucre per quilo de blat importat mitjançant suborn.

  • 30 d’agost de 1990

la Quarta Sala de la Cort Suprema de Justícia va dictar el sobreseïment definitiu de l’expresident Lleó Febres Be i el declara en el cas de la suposada donació indeguda de 150 mil dòlars de el Banc Central. La resolució va ser adoptada per la majoria dels ministres jutges de la Quarta Sala i un vot salvat.Febres Be, en roda de premsa, va dir:

“ha conclòs el capítol més dur de la meva vida, en el qual vaig lluitar perquè brilli la veritat i la justícia”

al costat de Febres Be estava el seu gendre i ex secretari particular, Miguel Orellana, que també va estar sindicat en el judici.

Referències

  1. Presidents de l’Equador. Disponible a: Equador on line. Consultat el 19 de gener de 2012.
  2. En empreses forjar el caràcter que en la política ho va fer líder. Disponible a: Diari L’Univers. Publicat el 16 de desembre de 2008. Consultat el 20 de gener de 2012
  3. Febres Be acusa els seus segrestadors d’haver intentat assassinar-lo. Disponible a: Diari El País. Publicat el 7 de març de 1987. Consultat el 20 de gener de 2012.
  4. Fets de govern de LFC. Disponible a: Diari L’Univers. Publicat el 15 de gener de 2009. Consultat el 20 de gener de 2012.
  5. León Febres-Be va morir ahir, és vetllat a la Catedral. Disponible a: Diari L’Univers. Publicat el 16 de desembre de 2008. Consultat el 20 de gener de 2012.
  6. León Febres-Be: Llegat històric i obres més importants. Disponible a: Diari L’Univers. Publicat el 15 de gener de 2009. Consultat el 19 de gener de 2012.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *