Vídua (mitologia)

La llegenda diu que la Viuda, seria l’ànima en pena d’una dona o d’una bruixa, que a l’quedar sola i abandonada a el morir l’amor de la seva vida; va embogir de pena i ràbia, i per això va decidir venjar-se de tot home. Va ser així com es diu que producte de l’odi etern que sentia cap als homes, abans de morir hauria fet un pacte amb el diable per seguir amb la seva venjança; el qual l’hauria transformat en aquest terrorífic espectre endimoniat.

Des d’aquell dia els genets solitaris de les zones rurals de Xile, sempre tenen por que a l’transitar solitaris per algun camí en les nits, es produeixi una trobada amb la fatídica Viuda. Per això sempre tenen cura de vigilar que no aparegui en el camí la figura d’una dona que es diu portaria un vestit negre que la cobreix enterament; ia la qual no se li pot veure la cara ni cap part del cos fins que s’estigui molt a prop seu, i ja sigui massa tard per escapar.

Si tot i la cura de l’genet, o pel seu descuit, ella aconsegueix apropar-se-; la forma en què atacaria als genets seria usant el seu poder per obligar el cavall a què es negui a seguir el seu camí ràpidament o s’aturi. Posteriorment el cavall llançaria forts renills i es desbocaría en esvalotada carrera; guiat ara, per la màgia de la Viuda, que en aquest moment ja estaria enfilada en les anques de l’cavall. Així el cavall seria guiat per la Viuda fins al més proper barranc, on es precipitarien el genet i el seu cavall; trobant-se a l’endemà els seus cossos sense vida al fons de la trencada.

No obstant això malgrat la seva venjança, també s’explica que de tant en tant, inevitablement amb el passar el temps, sempre torna a estranyar l’afecte masculí; el que la portaria a calmar momentàniament el seu odi, per acostar-se als poblats a la recerca d’algun vianant trasnochador. En aquestes ocasions, es diu que des de les finestres ella pot ser vista pels habitants, els qui atemorits, aconseguirien observar la seva horrible pàl·lida i cadavèrica cara, amb grans ulls brillants i bellugadissos, i el seu horrible cabellera amarrada amb un vel negre que cau fins escombrar terra, al costat del seu llarg vestit.

Es diu que ella es mobilitzaria sobre el sòl, tan ràpid que seria impossible aconseguir-la o escapar-ne, si no ho permet. Els homes solitaris, o els homes valents o ximples que la perseguirien, serien atrets i posteriorment atrapats a les fora dels poblats; lloc en on ella tindria una relació amorosa amb l’home. A l’endemà es diu que l’home es sentiria atordit com si estigués ebri, i amb la cara i mans esgarrapats, i les seves robes parcialment descosides i descordades. Així i tot, aquests homes tenen la sort de trobar-se vius; a diferència dels infortunats que la troben en els camins solitaris, quan ella està novament complint la seva venjança.

En aquests últims temps igualment es diu que la Viuda també es encaramaría als automòbils, que van manejats per homes solitaris, especialment si porten alguns graus d’alcohol a la sang.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *